FAMILIARITZACIÓ COM A PROCÉS
Considerem que la familiarització és el procés mitjançant el qual cada infant i família va elaborant, des del punt de vista dels sentiments, la pèrdua o guany que li suposa la seva assistència al Centre i la separació del seu infant (en ocasions és la primera vegada), de la seva família o de la persona adulta de referència a la qui estigui vinculat. Procés que dura fins arribar a un balanç positiu i a l’acceptació gustosa del seu nou rol a l’escola. És un procés personal en el qual es té en compte la realitat, disponibilitat, predisposició i gestió emocional de cada família.
El primer dia que una família contacta amb nosaltres per demanar informació és quan comença la comunicació i es genera una primera conversa a on cuidem molt les paraules i a on convidem a la família a visitar l’espai.
En aquesta primera visita, la coordinadora del centre o una persona de l’equip mostrarà els espais fent una ruta per tota l’escoleta a on l’objectiu és generar un clima distès perquè la família pugui anar verbalitzant dubtes i angoixes que pugui tenir. En aquesta visita s’expliquen en trets generals, els pilars del nostre projecte educatiu, la mirada que tenim cap a la infància i el rol que tenim les persones adultes en aquest espai.
Referent a la trobada amb tota la comunitat educativa, és un espai i un temps per poder conèixer les noves famílies i trobar-nos amb les que ja formen part del centre.
A més d’això, s’organitzen les trobades individuals amb famílies, l’objectiu d’aquestes és crear un espai i un temps relaxat, familiar i assossegat on poder trobar-se i començar a conèixer-nos, que ens expliquin com veuen a l’infant, quines angoixes els produeix el fet de començar a l’escoleta, coses que són importants saber com malalties, al·lèrgies,…
Desprès d’aquests espais de trobada hi ha una darrera passa abans que els infants comencin la seva estada en el Centre, és la trobada amb el grup de referència, l’objectiu és familiaritzar a les famílies amb l’espai i tenir un primer contacte amb les altres famílies que compartiran aquest espai.
En general, es considera que un infant està familiaritzat quan: parla i es comunica, expressa tant afecte com rebuig, utilitza amb facilitat espais i materials, mostra i indica les seves necessitats, es relaciona i crea vincles de forma autònoma amb els/les adults/es i companys/es.
L’escola infantil és un lloc on els infants comparteixen experiències que els permeten relacionar-se amb gent adulta i amb altres infants que no són de l’entorn familiar.
L’entrada per primera vegada a l’escola suposa per a cada infant un trencament molt important amb tot un món de referències afectives i de seguretat. L’infant ha de conèixer i fer vincle amb persones noves, els infants i adults que l’acompanyaran, ha de descobrir un espai nou i respondre a unes noves pautes socials. El més important de tot, ha de separar-se de la seva família durant un temps que, en un principi i des dels seus ulls, és incert i infinit.
Per això és important que els infants tinguin l’oportunitat de treure i viure el que senten i que vegin que entenem amb respecte aquestes reaccions acompanyant-les assertivament, sense jutjar-les i sense intentar camuflar-les o despistar-les.
Cal tenir en compte que les famílies s’enfronten a una situació de separació que pot ser voluntària o quasi imposada per la manca de conciliació laboral-familiar. Algunes famílies és la primera vegada que viuen una separació com aquesta i d’altres, han tingut una vivència similar que han experimentat amb alguna persona de confiança. Tot i això, la realitat és que deixen a les persones que més estimen en mans de persones desconegudes.
Per tant, aquest procés de separació és dolorós també per a les famílies. Per això, les hem d’acompanyar també en aquest moment de pèrdua amb afectivitat i disponibilitat. Hem de tenir en compte que els infants queden a l’escola acompanyats de les referents però les famílies parteixen enfrontant aquesta situació en solitud.
Desprès de 10 anys d’observació i acompanyament en processos d’acollida i familiarització, hem arribat a identificar diversos patrons de conductes que poden tenir les famílies i hem fet una tasca de reflexió per pactar quines són les actuacions més adients per part de l’acompanyant en cada cas.
Les referents han de crear un clima de seguretat i això es fa amb presència i corporeïtat (actitud de disponibilitat, tranquil·litat, estima, tendresa, comprensió, atenció i dedicació amb tot el cos). Aquest clima a part d’afavorir el vincle afectiu amb l’acompanyant de referència, farà que l’infant poc a poc vagi agafat confiança i s’interessi de manera autònoma per les propostes que ofereix l’espai.
Sovint passa que els infants que porten més temps ajuden a familiaritzar-se als nouvinguts. Els primers tenen una funció de canalitzadors i tranquil·litzen a la resta. Això ens permetrà oferir una atenció més individualitzada vers l’infant nouvingut i facilitarem la incorporació d’aquest a la vida del centre d’una manera progressiva i el més adaptada possible.
Tot i que a vegades passa al contrari, que aquest període remou sentiments ja viscuts als infants o uns altres nous, com per exemple, haver de compartir la referent amb infants que no coneixen o sentir plorar a varis infants a la vegada i sentir angoixa, etc.
Per tant, tant als infants que ja venien com als nouvinguts les acompanyants hem d’oferir una acollida amb els braços oberts a aquelles emocions que ells no són capaços de gestionar, ajudant-los a elaborar-les i a processar-les.
Les referents ofereixen les següents actituds perquè l’infant tingui una adaptació positiva:
L’espai està pensat perquè s’adonin situacions de relació entre infants, entenent que l’egocentrisme és propi d’aquesta edat. Els personal adult acompanyarà als infants a respectar les necessitats dels altres i acceptar amb respecte els seus límits i emocions.
Perquè aquest procés sigui progressiu convidem a les famílies a acompanyar al seu infant durant els primers dies, setmanes o el temps que sigui necessari, perquè l’infant pugui viure l’espai i pugui establir les primeres relacions i vincles sense la pressió de la separació.
Els horaris els establirem a l’inici de curs tenint en compte les particularitats de cada família que forma part del grup de referència seguint unes premisses:
Durant aquest període, per fer un acompanyament de qualitat a infants i famílies, es reforça amb personal de suport quan es trobi necessari: la coordinadora, la pedagoga del centre, es contracta una acompanyant de suport i l’equip de l’EAP.
Durant aquest període es farà una revisió del disseny de l’espai adaptant-lo a les necessitats del nou grup. En general els espais ja estan pensats per cobrir les necessitats individuals i grupals de l’etapa i per poder garantir el respecte als diferents ritmes d’aprenentatge i desenvolupament. No obstant, posem especial esment en no sobrecarregar d’estímuls i en oferir espais rics en propostes de joc i sensorialitat:
