Des de la panxa
Moments d’alimentació a Els Molins.
Per definició l’alimentació és, segons el Diccionari General de la Llengua Catalana: “l’acció de donar o rebre aliments o substàncies nutritives”.
DESCARREGA ELS DOCUMENTS
Per a nosaltres, alimentar-nos implica molt més que ingerir aliments per cobrir necessitats bàsiques. El temps que es dedica a l’alimentació és un temps especial en què l’infant no deixa d’aprendre sobre l’entorn, sobre un mateix, i a la vegada, rep un contacte i un acompanyament proper.
“A l’infant, el plaer d’alimentar-se depèn més que del menjar, de les persones, de les situacions i de les atencions que l’adult li dóna.”
Loris Malaguzzi.
AUTONOMIA I AUTOESTIMA
Rentar-se les mans, fer-se el plat, abocar-se l’aigua a dins el tassó o ajudar a la cuinera a dur el carro a l’espai de referència són moments plens d’autonomia. Durant aquests, els infants actuen amb cura i delicadesa, posant atenció a allò que estan fent.
Tenir uns espais preparats i uns temps llargs i tranquils, a més de la nostra mirada de confiança, fan possible aquests fets del dia a dia. El nostre acompanyament, l’observació i l’escolta activa creen l’entorn de seguretat que els infants necessiten.
Oferir aquests espais en els moments de l’alimentació ajuden en gran mesura a la construcció d’una bona autoestima i el sentiment de competència en una etapa en la qual aniran coneixent-se i construint una imatge de si mateixos.
A l’escoleta oferim als infants tassons de vidre i plats de ceràmica, els consideram capaços, i ells s’hi senten! Posar al seu abast aquests tipus de materials fa que els puguin conèixer. Saben que són materials delicats, si es cau es pot rompre i, per tant, ja no es podrà fer servir mai. Aquest fet alimenta la seva autoestima, són capaços de realitzar l’acció per ells mateixos! També són moments molt importants per a nosaltres perquè ofereixen als infants l’oportunitat de prendre contacte i viure la irreversibilitat d’algunes situacions i/o successos.
BENESTAR/CURA
L’alimentació és un moment de la vida quotidiana i és important que sigui un temps per a estar a gust i connectats amb el plaer. Les experiències que tenguin els infants des de ben petits condicionaran la relació futura que tendran amb l’alimentació. Posar-se en el lloc dels infants ens permet entendre la necessitat de tocar, experimentar, provar, embrutar, acompanyant frustracions i conquestes. També ens ajuda a prendre consciència de les necessitats de l’adult (ordre, neteja, temps…) per a no anteposar-les a les de la infància.
Estar asseguts a la seva alçada, animar-los que tastin el menjar sense obligar-los, cuidar l’organització de l’espai (ordre i decoració), ritmes lents, entre d’altres, són detalls que ens fa partíceps del benestar de l’infant.
“Cal pensar molt l’organització d'aquest temps per crear un entorn que sigui ric en significats, una atmosfera agradable, lliure d’ansietats i de presses, una aproximació positiva al menjar per part dels infants.”
D. Giovannini, 2010).
EXPERIMENTACIÓ
Els infants des de ben petits tenen la necessitat d’explorar allò que els envolta a través dels seus sentits. Per descobrir i conèixer necessiten passar per les mans i la boca tot allò que és nou per a ells.
Manipular els aliments que tenen davant estimula els seus sentits, percebent textures, olors, colors, gust, sons i moltes altres sensacions que els fan gaudir més del moment. És important tenir en compte que els infants necessiten tenir contacte reiterat amb els aliments abans de decidir si els hi agraden o no (entre 15-20 vegades).
A mesura que van coneixent i explorant nous aliments, van adquirint seguretat i millorant la seva motricitat. L’exploració dels estris que feim servir per alimentar-nos dóna peu a noves accions, assajos i errors constants, repeticions que acaben en conquestes o frustracions sota la mirada atenta de l’acompanyant. Així es crea un procés on l’infant passa de menjar amb les mans, a combinar les mans i l’ús de coberts.
NECESSITATS/RITMES DEPENENT DEL MOMENT EVOLUTIU
Els infants són capaços de regular la seva alimentació i decidir el que volen menjar. Nosaltres confiam que l’infant està preparat per saber si necessita menjar més o si ja en té prou. Tenim una hormona, anomenada leptina, considerada l’hormona de la sacietat, encarregada d’avisar-nos quan estam plens. Si un infant diu que no vol menjar se’l respecta.
Al llarg del dia, els infants tenen fruita a la seva disposició a diferents llocs de l’escoleta per si tenen gana. El mateix passa a l’hora de dinar, els infants tenen la possibilitat de decidir el que volen menjar, com, quina quantitat i en quin moment, ja que si en el moment de dinar s’estan cobrint altres necessitats bàsiques, com dormir, el menjar s’ofereix després.
Respectar els ritmes de cada infant és fonamental, durant l’alimentació és important que l’infant no se senti pressionat pel temps, uns necessitaran menjar més a poc a poc, en canvi d’altres ho faran més aviat. Per altra banda, uns entre cullerades hauran de menester aixecar-se i d’altres desitjaran asseure’s. Cada un té la seva manera de gaudir del moment d’alimentar-se.
Cada etapa és un camí i cada infant el recorrerà a la seva manera.
Aquells nadons que ja es puguin mantenir asseguts menjaran asseguts a terra, els qui no tenguin encara estabilitat ho faran damunt de l’acompanyant. En aquesta posició s’afavoreix el pas del menjar per l’esòfag, que encara no està completament desenvolupat. A més, estar a terra els permetrà tenir el control del seu cos i els seus moviments, se sentiran segurs i podran posar la seva atenció en l’acte d’alimentar-se.
El pas de nadons a 1-2 és un gran bot que de per si inclou molts de canvis. Per això, a aquesta etapa els hi oferim diferents opcions; seure a una taula a la seva alçada, damunt un coixí a terra o a una cadireta, també poden fer-ho en terra damunt estores individuals pensades per això.
A mesura que es van fent més grans tenen una gran necessitat de moviment, especialment a 2-3, és per això que en el moment del dinar se’ls col·loca el menjar més enfora de la taula perquè puguin cobrir aquesta necessitat de moviment. Els infants poden posar taula, aixecar-se a servir-se ells mateixos, així com arraconar els plats i dur-los al carro.
AMBIENT CASOLÀ
L’etapa 0-3 és una etapa per estar a casa, tot i que no sempre és possible a causa de la falta de conciliació familiar/laboral. En el moment de dinar, per fer sentir els infants el més a prop de casa intentam crear un ambient casolà.
Tenir la cuina oberta i que els infants puguin veure a la cuinera enforteix el vincle amb aquesta i també dóna importància al moment de cuinar i dinar. Les olors i els renous (triturar aliments, tallar, el temporitzador del forn quan acaba…) que provenen de la cuina omplen cada racó de l’escoleta. Quasi sempre hi ha qualque infant guaitant a la cuina, mirant com es fa el dinar i aprofitant per assenyalar i demanar sobre allò que els crea curiositat. S’utilitzen bols i tassons de vidre, greixoneres de fang, estovalles i flors damunt la taula. Els infants es reparteixen en diferents espais en petits grups, assegurant així un clima tranquil que dona peu a converses, gestos i mirades més íntimes.
Tot plegat ajuda als infants a enfortir la seva seguretat i a crear lligams, lligams entre infants i adults i també entre els mateixos infants, permetent aconseguir un ambient familiar.
SOCIALITZACIÓ
En la nostra cultura i en moltes altres, els àpats són utilitzats com a moments de reunió amb aquelles persones que estimam i apreciam. Els moments d’alimentació són un temps d’alegria i per a compartir. Per als nostres infants també es converteix en un intercanvi d’experiències: tastar gusts nous, comparar hàbits, preferències i rituals. A més, quan ens omplim la panxa amb els nostres companys es reafirma la nostra pertinença al grup.
Menjar significa posar-se en contacte amb alguna cosa diferent d’un mateix, amb material extern que ha d’esdevenir part del teu cos. Hi ha la necessitat d’un temps adequat, d’uns ritmes còmodes i de la seguretat que proporciona la repetició d’accions.
ASPECTES NUTRICIONALS
Donada la importància de la nutrició saludable en aquesta primera etapa de creixement posam especial esment als productes que oferim als infants. La idea de canvi va sorgir a causa de la incoherència de moltes accions que dúiem a terme. Partim d’una llarga trajectòria en aquesta recerca.
Al 2009 vam començar a dur a terme canvis: introduint productes locals i de temporada, proteïnes vegetals, eliminant a poc a poc els aliments processats. Al 2018 vam aconseguir que els pocs processats que donàvem fossin de qualitat, l’arròs, els lactis i els llegums que oferíem eren ecològics, res de sucres afegits, menjar casolà, inclòs el pa i fruita, sempre fruita. Aquest mateix any, vàrem contactar amb Juan Llorca, Melissa Gómez i el seu equip. En Juan és un xef apassionat per l’alimentació i nutrició infantil, responsable de Valencia Montessori School i amb un segell SLOW FOOD. Melissa és una nutricionista especialitzada en la infància amb una mirada crítica i responsable envers l’alimentació durants els primers anys de vida i la infància.
Actualment formam part del projecte “Por una escuela bien nutrida”, que té l’objectiu de promoure canvis en els menjadors escolars que incloguin: hàbits saludables, menjar de temporada i de quilòmetre 0. L’escoleta compta amb un menú apropiat per a tots els infants i famílies i amb una cuinera que creu en aquest projecte i la seva filosofia, fent-lo possible. Per a nosaltres és tot un luxe comptar amb ella, ja que els infants gaudeixen de menjar casolà i acabat de fer.
La Organización Mundial de la Salud sugiere no superar las 4 cucharaditas ó 5 terrones de azúcar al día y bastará con evaluar una serie de productos frecuentemente ofrecidos a los niños para constatar cómo la inclusión de algunos de ellos ya logrará exceder esta cantidad.
Por esto, se reafirma la importancia de sustituir los productos mencionados por alimentos, como las frutas en las meriendas, de modo que se intente garantizar que al menos 2 de las comidas que el niño realiza al día (comida y merienda) aportarán la menor cantidad de azúcares libres que sea posible.
Llorca & Gómez
DE LA LACTÀNCIA ALS SÒLIDS
Els éssers humans estam preparats per aprendre alimentar-nos, així com a caminar i controlar els esfínters, excepte que hi hagi algun inconvenient que ho impedeixi. Confiam en els mecanismes naturals que s’activen per a aquest tipus d’aprenentatges, que no s’ensenyen per una altra persona, sinó que s’aprenen per un mateix.
Durant el primer any de vida l’aliment principal és la llet, per aquest motiu s’anomenen lactants. El fet de mamar prepara per a la posterior mossegada. El moment de començar a menjar aliments sòlids i deixar enrere la llet es dona a diferents ritmes depenent de cada infant, tant pot ser als 6, als 8 com als 10 mesos.
DESCARREGA ELS DOCUMENTS
Alimentació Els Molins
Dossier
Dubtes freqüents
Recomanacions GUAPOTU
Menú anual
Menú basal
