Metodologia
L’equip i el projecte es nodreix de vàries fonts, per aquest motiu, feim servir metodologies de diferents escoles/autors i autores com Emmi Pikler, Montessori, Waldorf, Pestalozzi i Reggio Emilia (Malaguzzi) són alguns dels nostres referents i els pilars que ens fan fer feina d’una forma eclèctica.
Actualment disposam de moltes experiències educatives de pedagogies actives que des de fa anys, dècades i, fins i tot segles, funcionen de forma exitosa pels beneficis que aporten al desenvolupament humà integral, essent un referent a nivell mundial. Aquestes metodologies s’expliquen i analitzen des de la ciència i compten amb el reconeixement i suport de molt de personal professional i moltes disciplines com ciència, neurociència, psicologia, educació, pediatria, filosofia, disciplines artístiques…
Les bases d’aquestes metodologies són el respecte cap a l’infància i la confiança en les seves capacitats, el coneixement de les etapes del desenvolupament i el respecte cap als ritmes maduratius de cada etapa i infant, des d’un aprenentatge vivencial on s’aprèn fent i des de l’experiència.
Es per això que les metodologies, per diverses que siguin, poden combinar-se, adaptar-se, fusionar-se, contrastar-se… enriquint així la mirada, el projecte i l’acompanyament als infants i les famílies.
Emmi Pikler amb l'observació de la infància, a la que acompanyà durant tota la vida en diferents etapes, ens va deixar de llegat les seves teories envers el moviment lliure.
Les etapes del desenvolupament motriu humà.
Els aspectes que contribueixen a que aquest es doni d’una manera saludable, o no. La importància de que aquests, es facin en el moment en que l’infant està preparat, sense forçar aprenentatges. L’individu adult facilita, prepara, escolta, observa, permet…, la persona adulta no fa coses per l’infant si no està preparat i tampoc fa coses per ell quan ja està preparat.
Montessori va crear espais pels infants i per a la seva autonomia.
El món és “talla adulta” i ella, conscient d’això, creà un nivell a l’alçada dels infants als espais que dissenyà. També va crear una gran quantitat de material de joc per a la lectoescriptura, la lògica matemàtica, entre d’altres. Els infants als que acompanyà aprenien fent.
Reggio ens fa reflexionar envers l'estètica i la bellesa d’allò que oferim als infants.
Ens fa veure i concebre l’escola com a casa, un espai amable que acull i que és un educador més. Exalta els llenguatges i potencialitats de l’infància. Ens parla de la necessitat de mostrar la petjada dels infants, parlar dels seus processos d’aprenentatge i de les seves capacitats i necessitats.
Pestalozzi trenca amb les pedagogies i metodologies tradicionals.
Parteix de la connexió de l’individu amb la natura, ambdós units en harmonia i exalta la necessitat de llibertat en l’educació de la infància. L’infant aprèn fent des de l’activitat i és el protagonista del seu aprenentatge. Entén l’escola com a sinònim de canvi i progrés, com a eina per a combatre les desigualtats i com a facilitadora del que necessita l’infant durant el seu desenvolupament.
